El meu mètode
El cos no funciona a trossos aïllats.
Una tensió en una zona pot influir en altres estructures i canviar la manera com el cos es mou, s'adapta i busca el seu propi equilibri. Per això no treballo només on notes la molèstia. Observo el cos en conjunt, buscant entendre què està provocant aquesta compensació i com es pot acompanyar a recuperar l'equilibri.
Som éssers holístics. L'emocional, l'espiritual i el físic estan interrelacionats — no es poden separar, perquè la solució al repte pot ser precisament a la part que s'obvia. Moltes vegades, per entendre una zona, cal mirar molt més enllà d'ella.
Per què no faig només una cosa
Perquè tu tampoc no ets només una cosa.
Si vens a veure'm, no rebràs "una sessió de Shiatsu" i prou, ni "una lectura de carta" i ja està. Rebràs tot el que soc, posat al servei del que t'estigui passant. I això, amb els anys, s'ha convertit en un còctel força particular. T'explico com encaixen les peces.
L'astrologia em diu on mirar. Sempre dic que soc una mica com l'home del temps. Els astres no disposen: proposen. Una carta natal o un trànsit no et diuen el que passarà, ni decideixen per tu — et mostren que, en una àrea concreta de la teva vida, s'acosta pluja. I aquí hi ha l'important: saber que plourà no t'ho arregla, però sí que et dona una visió que potser no tenies. De tu depèn si surts amb paraigua, en banyador o amb xubasquer. Jo no et dic què has de fer amb aquesta pluja. Però saber quin temps fa, ajuda. I molt.
La Medicina Xinesa mou; el Shiatsu aterra. Quan alguna cosa està bloquejada —una energia que no circula, una tensió que s'ha instal·lat— la Medicina Tradicional Xinesa, amb les seves fórmules, les agulles, les ventoses i la moxa, ajuda a moure-ho. I el Shiatsu fa el contrari i el complementari alhora: et torna al cos, a l'aquí i ara, et fa aterrar quan el cap fa dies —o anys— que va per davant teu.
El coaching i la PNL em van ensenyar a preguntar, no a receptar. No et donaré una veritat tancada sobre el que et passa. Et faré les preguntes que t'ajudin a trobar la teva pròpia resposta — aquesta és la part que vaig aprendre a Coach Live i en Programació Neurolingüística, i és el fil que connecta tota la resta. La reflexió, ben acompanyada, mou tant com una agulla.
I després hi ha el que no t'esperaries: la informàtica. Abans de tenir les mans en un cos, les tenia en codi. Anys com a analista de sistemes i programador em van donar una capacitat d'abstracció que aplico exactament igual quan t'acompanyo: veure el patró darrere del símptoma, l'estructura darrere del caos, la lògica darrere d'alguna cosa que a primera vista sembla que no té cap sentit. La informàtica aplicada a l'acompanyament, literalment.
I al còctel, últimament, hi he sumat Tècnica Estructural — perquè el camí no es tanca mai, i com més eines fines tingui per escoltar-te, millor et puc acompanyar.
No és una llista de serveis. És una sola mirada, aplicada des de diversos angles alhora.
I ara què, ho provem?
Una primera sessió no et compromet a res. Només a mirar una mica més de prop el que et porta fins aquí.
Com he arribat fins aquí
Per si t'interessa el camí, no només la destinació.
L'estiu dels tres llibres
Vaig acabar l'EGB i vaig començar Auxiliar Administratiu amb dotze anys — la decisió no va ser meva, va ser de la meva mare. Dos anys després, un estiu en què m'avorria força, vaig descobrir la informàtica entre un programa de TV3 i els llibres de la biblioteca: un de BASIC, un altre de Pascal i un altre d'assemblador. Als quinze ja programava en BASIC i Pascal en una botiga d'informàtica, i a més hi donava classes de Pascal. Sí, jo era el professor. Una vegada vaig anar a instal·lar un programa de control d'estocs que havia programat i el client va preguntar si el tècnic encara estava aparcant el cotxe. Quan va descobrir que el tècnic era el nano que tenia al davant, la seva cara va ser exactament la que estàs imaginant. Després va arribar FP II d'Informàtica de gestió. Sense saber-ho, ja estava entrenant el cap que avui faig servir amb tu.
Quaranta llenguatges, i una veueta incòmoda
Als 17 anys, tot just complerts, va morir la meva mare. Jo ja programava i estava aprofundint en assemblador, justament per això: per voler entendre la màquina des de dins, fins al nivell més profund. En aquell moment la informàtica va ser també un refugi on amagar un dolor que encara no sabia com encaixar. Treballar i no mirar de cara el que feia mal.
D'aquí va sortir una època en què se'm donava bé entendre com estaven construïts sistemes de protecció aliens, només pel repte de trobar el punt feble. No per diners: per entendre com funcionaven per dins. Vist avui, aquí ja treien el cap trets que m'acompanyen: mirar per dins en comptes de quedar-me a la superfície, gaudir trobant el patró, lliurar-m'hi a fons quan alguna cosa em pica la curiositat… i refugiar-me en el mental quan l'emocional desbordava. Ho explico com un possible fil, no com l'explicació de res posterior.
Després vaig programar de tot: gestió de magatzem, centrals d'alarma, una editorial jurídica, jocs. Vaig passar per més de quaranta llenguatges i tecnologies, fins a ficar-me en Enginyeria de Sistemes a la UOC. Se'm donava bé i m'agradava. Però hi havia una pregunta que no callava: això està bé, i si pogués fer alguna cosa més humana amb el que sé?
Què me'n va ensenyar: a desmuntar sistemes mentalment i buscar estructures. Què va canviar: vaig començar a mirar-ho tot —després també cossos, cartes i codi— preguntant-me què hi ha a sota del que es veu.
L'esquerda per on va entrar tota la resta
Sempre m'havien tirat dues coses: bussejar i fer massatges. Just després de divorciar-me, i tot just après a bussejar, un amic em va animar a un curs de reflexologia podal. A l'examen final la professora em va deixar anar, sense venir a tomb: "tens una energia molt bonica, has pensat a fer reiki?" No tenia ni idea de què m'estava parlant. Vaig fer reiki I i II. I aquí, sense buscar-ho, es va obrir una porta que ja no he tornat a tancar.
El busseig va començar el 2000 com a afició i va acabar mostrant el meu patró: abans de posar-me el primer neoprè ja sabia que acabaria sent instructor. Vaig anar aprofundint fins al busseig tècnic, on la profunditat obliga a preparar cada detall, conèixer l'equip, entendre els procediments i respectar els límits.
Què me'n va ensenyar: quan alguna cosa m'interessa de debò, no em conformo a saber fer-la. Necessito entendre com funciona, practicar-la, conèixer-ne els límits i fer-la segura. Això mateix faig avui abans d'intervenir en un cos.
Vaig deixar la informàtica. Ella no em va deixar a mi.
Em vaig llançar de cap al Shiatsu i la Medicina Tradicional Xinesa. Vaig tenir la sort de compartir congressos amb Takashi i Matsuko Namikoshi, amb Arturo Valenzuela, amb Emili Estivill. Shiatsu emocional, Akebane, Ito-Thermie, ventoses, Sotai-Ho, reflexologia podal japonesa — em vaig anar amarar de tot el que trobava, i vaig començar a atendre a la meva pròpia consulta.
Quan alguna cosa m'enganxa, no ho faig a mitges
Carrera completa de MTC: acupuntura, dietètica energètica, fitoteràpia, tuina. Després acupuntura esportiva, ginecològica, neuroacupuntura, electroacupuntura, pulsologia xinesa. I per variar una mica, cuina energètica i Flors de Bach. Sí, soc així d'intens quan alguna cosa m'apassiona.
Ensenyar el que havia après a base de cops
Vaig començar a donar classes de Shiatsu, Termotècnica i MTC, i a ser ponent en congressos, colze amb colze amb qui havien estat els meus mestres. Quan l'escola on estudiava i ensenyava va tancar, vam muntar amb uns col·legues la nostra pròpia escola a Barcelona. Va ser una època d'una energia brutal — d'aquelles que no saps si t'està construint o consumint.
Què me'n va ensenyar: a ordenar el que havia après per poder transmetre-ho. Practicar, observar, ordenar, transmetre.
El cos també guarda el que no es diu
Vaig veure el mateix patró una vegada i una altra: per molt que treballés el cos, la gent tornava amb el mateix bloqueig. Una crisi personal —de les que et remouen fins al carnet d'identitat— em va portar al coaching, i d'aquí a la PNL (Practitioner, després Màster), Body Language, hipnosi ericksoniana i clínica, biodescodificació. Vaig començar a veure el mirall emocional de tot el físic que ja coneixia.
Un tancament, un cel nou, i un risc que no va sortir bé
La pandèmia va tancar el centre de Barcelona. Em vaig instal·lar a Mataró. Aquell mateix any, gairebé sense buscar-ho, vaig començar a mirar l'astrologia — primer la predictiva, que no em va convèncer ni una mica: no crec en destins que ja estan escrits. Vaig trobar el meu lloc a l'Astrologia Psicològica i Humanista d'Aula Astrològica. I, perquè pel que es veu no tenia prou embolic a sobre, vaig muntar amb dos socis una empresa de desenvolupament web. Espòiler: no va sortir bé.
Programa de ràdio "Homes": aprendre escoltant els altres
Vaig començar a dirigir Homes, un programa de ràdio a Ràdio Arenys de Mar sobre la nova masculinitat. Aquí vaig confirmar una cosa que ja sospitava de mi mateix: carreguem amb una autoexigència que, tard o d'hora, passa factura. Cada dilluns era un aprenentatge sobre com funcionem, disfressat de programa de ràdio.
El meu cos va dir prou, i per fi li vaig fer cas
L'empresa de desenvolupament web va tornar a fer aigües. Enmig d'aquesta crisi, un atac de pànic i mesos d'ansietat em van posar davant d'una cosa que feia anys que esquivava: jo mateix ignorant els senyals del meu propi cos. Irònic, per a algú que fa vint anys que ensenya a escoltar-lo. No va ser el final de res. Va ser el principi d'una feina interior que encara segueixo fent.
Tècnica Estructural — Mòdul 1 i Mòdul 2
Part d'aquesta feina interior va ser tornar a formar-me, aquesta vegada en Tècnica Estructural. Un mètode que treballa des de l'escolta del cos i l'alliberament de bloquejos físics i emocionals, sense manipulació. Una altra peça del mateix camí de sempre: el de convertir-me, algun dia, en un terapeuta complet — no en algú amb moltes tècniques soltes a la motxilla.
Aquí soc, amb les mans i el cap posats en tu
He tornat a la docència i a atendre persones més que a programar. Quan t'acompanyo, no aplico només Shiatsu o Medicina Xinesa: integro PNL, coaching i astrologia humanista per entendre per què el teu cos ha decidit aturar-te precisament ara. El meu camí segueix sent el mateix des de 2006, amb més corbes de les que imaginava: convertir-me en terapeuta, del tot. I sí, de tant en tant encara em dona per picar codi. Amb un encens al costat, això sí.
Fora de consulta
El cos també sap celebrar.
Corria l'any 2017 quan vaig aprendre a ballar Lindy Hop (swing per als amics). El que va començar com una afició va acabar ocupant un lloc especial a la meva vida: una vàlvula d'escapament, una manera de tornar al cos sense haver d'arreglar res, d'estar present, de jugar, de compartir i, senzillament, de passar-ho bé.
Des de 2025 tinc la sort d'ensenyar-lo a SwingMaresme, a Mataró, amb la meva parella. Sempre dic que el ball aporta vida als meus anys. Després de tants anys intentant entendre el cos i acompanyar processos, també he après que el cos no és aquí només per avisar que alguna cosa no funciona. També és per gaudir, moure's, trobar-se amb els altres i celebrar que som vius.
I quan necessito deixar de pensar, encara tinc una altra manera força eficaç: pujar a la meva Harley i perdre'm una estona. Gaudeixo de la moto des de fa anys, i la meva Harley té una petita història que em retrata bé: la vaig tenir quatre mesos abans de poder acabar-me de treure el carnet de moto gran. Quan alguna cosa m'importa, de vegades primer faig el salt i després acabo de preparar l'aterratge.
El patró es repeteix —m'apassiona alguna cosa, aprofundeixo, practico, entenc, busco'n els límits i acabo compartint-ho— en informàtica, teràpies, astrologia, busseig, ball i sistemes. Però no tot s'ha de convertir en feina. El ball i la moto em recorden que també sé aprendre i viure sense monetitzar-ho tot.
El que no negocio
Tres coses que guien tot l'anterior.
- Respecto els teus tempsEl benestar durador no es força. Respecto el ritme de cada persona, no el meu.
- Tu construeixes el teu equilibri, jo t'acompanyoNo vinc a arreglar-te. Vinc a donar-te les eines perquè sàpigues cuidar de tu mateix quan jo ja no sigui al davant.
- Vaig a l'arrel, no al símptomaEl que et fa mal és un missatger. Si només el callem, torna a trucar a la porta — moltes vegades des d'un altre lloc.
Si has llegit fins aquí...
Probablement alguna cosa d'això t'ha tocat. Parlem.
El meu altre ofici
Del codi a les mans, i alguna cosa de tornada.
Abans de dedicar-me a acompanyar processos, vaig construir sistemes i arquitectures web per a marques com la Real Federación Española de Vela, Montibello, Eurofragance, CaixaBank, Nike, Cruz Roja o TC Group Solutions. Vaig treballar amb les primeres versions d'ASP, amb Java, PHP, JavaScript i amb projectes educatius basats en XML i XSLT per a la UOC.
Aquesta etapa em va ensenyar una cosa que segueixo aplicant: perquè un sistema funcioni —una plataforma o una persona— els fonaments han de ser sòlids i les peces han d'encaixar.
Per això m'agrada pensar que no soc només algú que programa: també soc un arquitecte. No perquè ho sàpiga tot, sinó perquè fa dècades que aprenc a entendre el conjunt, anticipar problemes i traduir necessitats reals en sistemes que altres persones poden utilitzar. Avui aquest ofici viu a Ikigai i a Maia, el meu propi programari de càlcul de carta natal.
