El dolor, quel té desconcertats tant els professionals de la salut com les persones que el pateixen, i avui dia, continua sent un dels majors reptes per a la medicina moderna, especialment quan es tracta de dolor crònic. Tots patim dolor o incapacitat en un moment o altre de la nostra vida. El dolor és una experiència desagradable associada al dany. Pot aparèixer a causa d'accidents o ferides o qualsevol tipus de malaltia (sigui artritis, reumatisme, o una gran varietat de problemes físics i fins i tot per pertorbacions psicoemocionals) i no hi ha cap part del cos que estigui exempta d'aquesta molèstia (cap, tronc, qualsevol de les extremitats o òrgans interns), provocant diferents tipus de dolor, com ara mal de cap, mal de coll, mal d'espatlla, dolor articular, dolor abdominal o mal d'esquena, per esmentar-ne alguns dels més freqüents.
Relació dolor – protecció
Qualsevol que sigui la causa, el dolor, especialment el dolor crònic, va més enllà de la simple molèstia física, perquè:
- pot arribar a obligar a prendre la baixa laboral
- pot arribar a limitar de manera important les activitats quotidianes
- empitjora la qualitat de vida de qui pateix el dolor
- pot alterar el son i la vida diària
La realitat és que, tot i que es diabolitza el dolor, és l'única manera que té el nostre cos d'avisar-nos d'un problema seriós, que alguna cosa no va del tot bé; és la manera que té de protegir-nos de danys majors. En aquest sentit, podem dir que evitar el dolor detectant i tractant-ne la font és evitar el desenvolupament de problemes o dolències més greus.
Però, realment, què és el dolor?
Des del punt de vista científic, les senyals associades al dolor es transmeten a través de receptors especialitzats del sistema nerviós que es troben a la pell i altres teixits, i que responen a estímuls nocius, com ferides, inflamacions o danys tissulars. Un cop rebuts, emeten una sèrie de senyals químiques i elèctriques que viatgen a través de les neurones fins a la medul·la espinal i, a través d'aquesta, fins al cervell, on finalment s'interpreten com a dolor.
La Medicina Xinesa té un punt de vista diferent del de la medicina convencional. Per començar, per a la medicina xinesa no existeix la malaltia; simplement parlem d'un desequilibri entre les diferents energies i elements que té tot organisme viu. Quan aquest desequilibri es trenca, apareix la «malaltia» i, en ocasions, pot cursar amb dolor. Normalment, el dolor en medicina xinesa és un estancament d'energia o de sang: quan l'energia no flueix de la manera que ho hauria de fer, s'«estanca» en alguna part del cos i això provoca dolor (hi ha altres causes, però aquesta sol ser la més habitual).
Sigui quina sigui la causa, el dolor pot tenir múltiples orígens, tot i que podríem agrupar-lo (de manera general) en dos tipus de dolor:
El dolor agut
Per norma general, es caracteritza per una aparició brusca, sol tenir una durada relativament curta i no hi ha una afectació excessiva dels sistemes nerviós central i perifèric; l'evolució és previsible i, en la majoria de casos, el pronòstic és favorable. En termes de medicina convencional, sol ser el resultat d'una ferida, un procés quirúrgic o una inflamació amb una causa ben definida. Normalment, remiteix i desapareix amb certa facilitat quan se sotmet a la teràpia adequada o quan es desenvolupa el tractament de la causa immediata (per exemple, en un postoperatori).
Això, la medicina moderna, ho té relativament ben gestionat: ús d'AINEs (antiinflamatoris no esteroideus), que són principalment antiinflamatoris, analgèsics i antipirètics, juntament amb l'ús d'ansiolítics, antidepressius i neurolèptics, i, en cas que el dolor sigui molt intens, arriben a utilitzar opiats (menors o majors, en funció de la intensitat del dolor).
Dolor crònic
Aquest és el que més mal de cap ha donat a la medicina moderna, ja que el dolor crònic és completament diferent. És el tipus de dolor que sol resultar més preocupant, entre altres coses perquè dura més del que es suposa que el va causar (per exemple, persisteix mesos o anys després d'una operació o d'una lesió traumàtica). Aquest tipus de dolor resulta moltes vegades difícil d'alleujar o curar, i pot aparèixer fins i tot sense que existeixi un dany tissular o una causa física que el justifiqui. El fet és que molts casos i tipus de dolor crònic (la fibromiàlgia, per exemple) no es poden explicar clarament des del punt de vista de la medicina convencional. S'observa amb certa freqüència que no hi ha dany als teixits o, si n'hi va haver, s'ha reparat, però el dolor continua, podent resultar molt debilitant i depriment i requerint un tractament específic.
A part del dany tissular, hi ha altres símptomes associats al desencadenament del dolor, com la tensió muscular, els espasmes, la rigidesa o la debilitat. També pot produir-se un cert grau de pèrdua de mobilitat o funcionalitat, relacionat amb la restricció voluntària que el pacient imposa a la part que li fa mal per evitar el dolor. S'ha pogut observar que, independentment de la causa, el dolor persistent o crònic s'agreuja amb els sentiments de frustració, ràbia o por, que el fan més intens i dificulten el seu tractament.
El dolor crònic s'agreva amb la tensió, la frustració, la ràbia i la por; alhora, el propi dolor provoca aquests sentiments que el retroalimenten, de manera que entrem en un cercle viciós, difícil de trencar. A més, el dolor crònic interfereix amb la vida i les activitats normals a nivell físic i emocional, la qual cosa empitjora la qualitat de vida de la persona que el pateix, tant en termes purament físics com psicològics i fins i tot socials. El dolor crònic és una de les principals causes de patiment i incapacitat al món actual.
I, per desgràcia, la medicina moderna convencional està una mica impotent davant de certs tipus de dolors crònics, especialment quan no corresponen a un dany físic real o a una causa que es pugui emmarcar clarament dins dels seus paradigmes neurològics o anatòmics, de manera que el professional es veu obligat a comunicar la seva impotència al pacient. Frases com «no li passa res», «és nerviós», «ve de la tensió», «ho té tot al cap» o, en llenguatge mèdic, «és d'origen idiopàtic», s'escolten contínuament en qualsevol consulta.
La solució que s'ofereix és intentar aturar-ho mitjançant l'analgèsia (ús d'antiinflamatoris no esteroïdals), apagant l'impuls dolorós, la qual cosa, en el millor dels casos, quan alleuja o elimina el dolor, priva el cos del seu sistema d'alarma i pot estar amagant el desenvolupament de patologies importants. Per no parlar de la tolerància o dels efectes secundaris de la majoria d'analgèsics i antiinflamatoris sintètics quan s'utilitzen durant molt de temps.
Afortunadament, cada cop són més els metges convencionals que remeten els seus pacients difícils a les consultes de Teràpies Complementàries o alternatives a la medicina moderna, entre les quals es troba la Medicina Xinesa, per avaluar les possibilitats que ofereixen aquestes tècniques en el control del dolor. Concretament, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) valida que l'acupuntura és molt eficaç per alleujar:
- Alleujar completament o reduir considerablement el dolor
- Regular els llindars de sensibilitat
- Milloar la capacitat de gestionar el dolor
- Regular les emocions
- Augmentar l'energia vital
- Augmentar la capacitat de realitzar les funcions quotidianes
- Milloar la qualitat de vida
- Reduir o eliminar la dependència de medicació potencialment nociua
Però tot això, com és capaç de fer-ho la Medicina Xinesa?
Per començar, hem de tenir en compte que la Medicina Tradicional Xinesa és una medicina holística, és a dir, que considera el ser com un tot únic i indivisible, compost d'una part física (el cos mateix), una part espiritual (la seva ànima) i una part emocional. Per tant, en l'avaluació de la salut que es fa des de la Medicina Xinesa, es tenen en compte tant aspectes emocionals, mentals, energètics i físics, i, per un altre costat, que tots els signes i símptomes es consideren personals, manifestacions de desharmonies pròpies d'una persona individual, única i irrepetible.
És per això que, per a la Medicina Xinesa, no hi ha «malaltia», sinó un desequilibri produït en la interacció d'un individu amb el seu entorn, o entre diversos components dels seus propis sistemes. Per tant, un cop identificats els patrons que provoquen aquesta desharmonia i que donen lloc a les molèsties que afecten el pacient i li produeixen dolor, s'estableixen els principis generals de tractament, que es dirigiran, d'una banda, a alleujar o eliminar el dolor o la molèstia en si, però, de l'altra, també s'orientaran a resoldre el problema o desordre de base, per reconduir tot el seu organisme a una situació d'harmonia on el dolor com a alarma resulti inútil. Fent una analogia, és com si en una paret aparegués una taca de humitat i ens empeguéssim a posar-li una capa de pintura rere una altra; per molt que ho fem, si el problema rau en una fuga d'aigua darrere d'aquesta paret, la taca de humitat tornarà a aparèixer una i altra vegada. Mentre no es resolgui el que ocasiona la humitat, el problema no estarà solucionat del tot. És així com treballem des de la medicina xinesa: d'una banda, atenyem el símptoma que porta la persona a la consulta i, de l'altra, s'intenta eliminar el desequilibri de fons que provoca aquest símptoma.
I com ho fem això amb la Medicina Xinesa?
Dins dels principis terapèutics, el de desbloquejar, facilitar els fluxos i restablir la circulació normal és sempre prioritari en els tractaments analgèsics.
El tractament en MTC se centra a eliminar el dolor i la desarmonia de base que el produeix. No es tracta només d'analgesia, sinó d'una rearmonització profunda de l'organisme, però per a això farem servir diferents tècniques pròpies d'aquesta medicina mil·lenària com són:
- Acupuntura.
- Moxibustió.
- Massatges com el Tuina o el Shiatsu.
- Farmacopea xinesa.
- Ventoses.
- Exercici com el Tai Chi, Qi Gong.
- Revisió dels estils de vida.
- Revisió dels hàbits alimentaris i la dieta.
Les diverses tècniques són compatibles i combinables entre si; que s'empri una o diverses d'elles depèn del que la persona necessiti, de les seves característiques i ajustades al desequilibri detectat per la meva part. En el seu conjunt, sigui quina sigui la tècnica concreta a la qual recorra, la Medicina Xinesa ofereix una visió diferent del problema del dolor, i el seu enfocament holístic, unit a la varietat i eficàcia provada de les seves tècniques, li permet oferir alleujament i solució en molts casos que resulten difícils o impossibles contemplats des d'altres paradigmes mèdics, com faig al meu programa terapèutic antidor .