Sentir no sempre significa saber expressar

Vídeo de l’episodi

La conversa, cara a cara.

Gravat a l'estudi 1 de Ràdio Arenys. Si prefereixes només escoltar, tens l'àudio complet a sota.

Àudio complet

Escolta'l aquí o a Ràdio Arenys.

Emocions, cos i masculinitat

Quan el cos parla del que tu no dius.

En Jordi Podeschva va passar anys davant de gent, formant baristes i explicant coses en veu alta. La comunicació era el seu superpoder. Però quan va deixar l'hostaleria i es va tancar a estudiar programació, es va trobar amb un desconegut: ell mateix. «Tot el que no mous a fora es mou a dins», diu. I va començar a sortir tot el que havia quedat aturat.

Aquesta és la paradoxa que obre el programa: hi ha homes que saben parlar molt bé de qualsevol cosa i, en canvi, no saben què els passa per dins. No perquè no ho sentin, sinó perquè mai ningú els ha ensenyat a posar-hi nom.

En Jordi ho explica d'una manera que em va quedar gravada: quan el cap calla, el cos treu els subtítols. Contractures, mal de panxa, refredats, problemes d'erecció. A ell li va passar en un moment de molta pressió, amb la separació, els estudis i la recerca de feina alhora, i va haver d'anar a una psicòloga. «Ens fa sentir menys homes», reconeix. Quan una part del cos no respon, no és només un problema físic: és una pregunta sobre qui ets.

També parlem del plor. Diu que té la mànega del plor tancada: s'adona que està a punt de plorar, sap perfectament per què, i la ment fa un tall. No és que no senti, és que no es deixa travessar. I queda un pes que no acaba de sortir. Potser el seu plor no és una llàgrima, sinó escriure, cantar o crear EmotionsDev.

D'on ve la necessitat de sostenir-ho tot? Ell ho té clar: és social. L'home que aguanta, el que resol, el que no falla. Molts homes entren a casa i no hi descansen perquè allà encara han de mantenir el paper. Quan no hi ha cap lloc on deixar la màscara, el cos i la ment busquen sortides: el bar, l'alcohol, els ansiolítics o simplement continuar funcionant.

Al segon bloc parlem d'escoltar i de posar límits. Escoltar de veritat vol dir no preparar la resposta mentre l'altre parla. I posar límits no és ser rígid: és dir on ets tu i on és l'altre, sense desaparèixer per fer content a tothom. També parlem de demanar cura. Als homes ens costa molt dir «necessito que m'escoltis»; preferim esperar que l'altre ho endevini.

A l'últim bloc, en Jordi explica EmotionsDev, el projecte amb què tradueix emocions a llenguatge de programació. Un bucle, un trigger, la memòria cau. Metàfores que serveixen perquè un home que no sap què sent tingui una porta d'entrada. No és teràpia ni una recepta: és una manera de mirar-se amb menys por.

No hi ha un model correcte de masculinitat i aquest programa no el vol vendre. Però potser el primer pas és més petit del que sembla: reconèixer que sents alguna cosa, encara que no sàpigues com es diu.

I, per acabar, tres preguntes per emportar-te aquesta setmana:

1. Quan va ser l'última vegada que et vas aturar a mirar què et passava per dins?
2. Què et costa més: plorar, demanar ajuda o dir que no?
3. Si el teu cos et parlés, què et diria aquesta setmana?

Si t'ha ressonat, m'agradarà saber què t'ha despertat aquesta conversa. Pots escriure'm o trucar-nos quan tornem en directe al 93 795 79 12.

Articles en què ens hem basat

La conversa parteix de textos que en Jordi ha publicat a EmotionsDev:

• «Masculinitat sana: el que no sempre es veu i gairebé mai es valora».
• «Masculinitat i feminitat: quan el sa es confon i el tòxic es normalitza».
• «Escoltar de veritat (encara que ningú no ens ho hagi ensenyat)».
• «Quan el teu fill no sap imitar el teu riure: aprendre a tornar a deixar-te anar».

Música del programa

«Demà», composta i interpretada pel mateix Jordi Podeschva. Va ser l'única peça que va sonar durant la conversa.

I per tancar, «La playa», de La Oreja de Van Gogh.

Ens trobaràs en directe a Ràdio Arenys de Mar, cada dilluns d'11 a 12 h, al 91.2 de la FM i també a través del web de l'emissora.