Quan el cos deixa de demanar permís

Vídeo de l’episodi

La conversa, cara a cara.

Gravat a l'estudi 1 de Ràdio Arenys. Si prefereixes només escoltar, tens l'àudio complet a sota.

Àudio complet

Escolta'l aquí o a Ràdio Arenys.

De la literatura al cos que ja no demana permís

El que no cap en 50 minuts.

La Pilar la vaig conèixer a través de la literatura i del seu llibre Gina y el sexo, però la conversa ens va portar ràpidament a llocs molt més profunds. Avui es presenta com una aprenenta d'escriptora i de la vida, una viatgera de llarga estada que ha viscut a Anglaterra, Irlanda, Tailàndia, Holanda o Laos. De vegades viatjava per aprendre i formar-se en tècniques de massatge tailandès, i d'altres per fugir de rumiaments, pors o desencontres; fins que es va adonar que, per molts quilòmetres que faci un, els propis dimonis sempre t'esperen a l'aeroport de destinació.

El seu despertar literari va néixer d'una convicció trencada. Durant molt de temps va creure que escriure no estava al seu abast, fins que en una formació de coaching a Holanda li van demanar explicar què eren les emocions. En lloc d'una definició teòrica, li va brollar un relat de la seva pròpia vida carregat de por, ràbia, erotisme i fàstic (El visitante). Quan el va compartir i va veure l'impacte en els altres i la pròpia relaxació en escriure'l, es va revelar la Pilar escriptora.

Des d'aquí va començar a posar sobre la taula experiències pròpies i d'altres dones: des dels mandats d'abús i silenci (El tío), fins a la falsa «alliberació sexual» dels anys 70 narrada a Las pequeñas zorritas, on les noies quedaven atrapades entre la vergonya de ser titllades d'«estretes» o la culpa de ser etiquetades com a «fàcils». Una domesticació del cos imposada per fuetades verbals i frases fetes («tanca les cames», «no riguis així», «aquí no vinguis amb panxa») que acaba fent que el cos femení s'inhibeixi i pateixi.

La conversa va girar quan vam abordar com el sexe pot confondre i fer mal, però també com pot ser una via per despertar i sanar. Deixar de complaure sense plaer i tornar a habitar el cos requereix un treball intern de desdomesticació. Com diu la contraportada del seu llibre, tornar a habitar el cos és l'acte més revolucionari, eròtic i polític que existeix: desmuntar el filferro invisible de les meves pròpies creences per recuperar la vida i el plaer present sense demanar permís a ningú.

Aquesta última idea és la que es queda. A les dones se les ha educat sovint per complaure, dissimular i desconnectar del seu propi goig per por del judici o la culpa; mentre que als homes se'ns ha ensenyat a mirar cap a una altra banda o a exercir el control. La pregunta que travessa tot l'episodi no és teòrica: és quines cadenes i vergonyes seguim arrossegant sobre la nostra sexualitat i quina part d'aquesta domesticació cultural val la pena tancar d'una vegada per totes.

Si t'ha ressonat, tres coses per emportar-te aquesta setmana:

1. Observa quines frases o creences heretades segueixen condicionant la manera com et relaciones amb el teu cos.
2. Pregunta't en quins moments actues per complaure els altres en lloc d'escoltar la teva pròpia necessitat o plaer.
3. Practica el gest d'estar present en el teu cos avui, sense rumiar sobre el futur ni carregar amb la culpa del passat.

I si vols explicar-m’ho, ja saps: escriu-me, o truca quan tornem en directe al 93 795 79 12.

Música del programa

• “Heroes”: David Bowie
• “De aquí a la Eternidad”: Orquesta Herman Helmer

Si vols seguir-nos estem en directe a Ràdio Arenys de Mar tots els dilluns d'11:00 a 12:00 al dial 91.2 de la FM i si ens vols seguir des de fora del Maresme, també a través del web de l'emissora https://www.radioarenys.cat/