Hi ha moments en què l'estrès no ens deixa descansar. No necessàriament perquè tinguem massa coses a fer, sinó perquè el cap sembla incapaç de deixar d'estar pendent de tot.
Una preocupació es converteix en una urgència. Un problema ocupa tot el nostre espai mental. I encara que racionalment sapiguem que les coses poden esperar, el cos sembla no entendre-ho.
Fa temps que faig servir el reishi (Ganoderma lucidum), tant amb mi mateix com a la meva pràctica terapèutica, especialment en moments d'estrès i ansietat. Jo sempre dic que a casa pot faltar pa, però el que no falta mai és el reishi.
Una de les coses que més em crida l'atenció és que, en algunes persones, sembla aparèixer una cosa que em costa descriure amb una paraula més precisa que distància emocional. El reishi evita el segrest emocional que de vegades patim davant de moments intensos, molt estressants o fets que ens sobrepassen. Una amiga meva diu que, quan pren reishi, «no es pot enfadar».
Posat en paraules senzilles: hi ha dues persones en una habitació que s'ha calat foc. Una, la que no pren reishi, corre per tota l'habitació cridant esverada, pensant que es moriran. L'altra, la que en pren, es queda parada mirant el foc i diu: «Ok, hi ha un foc, és urgent resoldre-ho. Què puc fer?».
És a dir, baixa el volum de la intensitat emocional. Evita el que s'anomena segrest amigdalí: la resposta immediata de l'amígdala que pren el control abans que el còrtex prefrontal pugui pensar, i que ens fa reaccionar amb por o ràbia abans de raonar. Amb menys volum, podem prendre les nostres decisions des d'un lloc més tranquil.
No és indiferència. No és deixar de sentir. Tampoc no és aquesta sensació de tenir el cap embotit o d'estar desconnectat del que passa.
És més aviat com si poguéssim fer un pas enrere. El problema continua allà, però ja no sembla ocupar-ho tot. Podem veure'l, relacionar-nos-hi i, potser, respondre d'una manera diferent.
Hi ha alguna explicació científica per a això?
La recerca sobre el reishi ofereix algunes pistes. També deixa clar que encara hi ha preguntes sense resoldre. I crec que totes dues coses mereixen ser presents quan parlem dels seus possibles efectes.
El ling zhi: el fong dels 10.000 anys
A la medicina xinesa, el reishi es coneix com a ling zhi (靈芝), que es pot traduir com «herba d'esperit» o «fong de la immortalitat». En japonès és reishi (霊芝): rei (霊) vol dir esperit i shi (芝) és la part que designa el fong, així que vindria a ser «el fong de l'esperit». És el mateix mot manllevat del xinès: els caràcters tradicionals són 靈芝, que en xinès es llegeixen língzhī i en japonès reishi. El significat és el mateix; només canvia la pronúncia (i, en xinès simplificat, el primer caràcter s'escriu 灵). L'altre nom japonès, mannentake (万年茸), és el que vol dir literalment «el fong dels 10.000 anys».
El Shennong bencao jing (el clàssic d'herbes de l'emperador Shennong, escrit cap al 200-250 dC) el classifica entre les herbes superiors i en descriu sis varietats segons el color: verda (fetge), vermella (cor), groga (melsa), blanca (pulmó), negra (ronyó) i porpra (essència). De la vermella diu que, presa durant molt de temps, «fa el cos lleuger, evita la senilitat i allarga la vida fins a fer-te immortal».
El Bencao gangmu de Li Shizhen (1596) va més enllà i anomena les sis varietats xiancao, «herbes de la immortalitat».
Ara, la part que em van explicar i que he volgut comprovar. És cert que els emperadors es van obsessionar amb el fong. Segons el Llibre dels Han, l'emperador Wu va fer una amnistia general l'any 109 aC quan va aparèixer un ling zhi de nou tiges al palau de Ganquan; segles després, la cort Tang el va exhibir en cerimònies. També és cert que Qin Shi Huang, el primer emperador, va enviar expedicions a buscar l'elixir de la immortalitat —la més coneguda, la de Xu Fu l'any 219 aC, amb centenars de joves que no van tornar.
El que no he trobat enlloc és que hi hagués més exèrcit buscant reishi que patrullant la Gran Muralla, ni que un camperol que se'l mengés en lloc de lliurar-lo a l'emperador pogués ser condemnat a mort. Són afirmacions que sonen bé i que circulen, però no les he pogut confirmar en cap font històrica. Les deixo com a llegenda, no com a fet.
Els «10.000 anys» també són una imatge: vénen del nom japonès i de la idea d'immortalitat, no d'una promesa literal. La farmacopea xinesa actual, molt més avorrida, diu que el ling zhi «tonifica el qi, calma l'esperit i alleuja la tos i l'asma».
Estrès: la resposta de l'organisme i l'eix HPA
L'organisme disposa de diferents mecanismes per respondre a les situacions que percep com a amenaçadores. Un d'ells és l'eix hipotàlem-hipòfisi-adrenal, conegut com a eix HPA.
Aquest sistema participa en la regulació de la resposta a l'estrès i en l'alliberament de cortisol. Quan s'activa, prepara l'organisme per afrontar una situació que requereix una resposta.
Posat en simple: l'hipotàlem (el vigia) detecta una amenaça i avisa la hipòfisi (l'altaveu que avisa a qui sigui); la hipòfisi envia una senyal a les glàndules suprarrenals, que són a sobre dels ronyons; i aquestes alliberen cortisol. El cortisol puja el sucre a la sang, accelera el pols i posa el cos en mode d'alerta. Quan l'amenaça passa, el cortisol hauria de baixar i el sistema tornar a la calma. El problema és quan l'alarma es queda encesa.
El problema no és que aquest mecanisme existeixi: el necessitem. La dificultat pot aparèixer quan la resposta a l'estrès es manté durant massa temps o quan vivim determinades situacions com una amenaça constant.
En aquest context, el reishi resulta interessant. Alguns estudis fets en animals han observat que determinats components de Ganoderma lucidum poden modificar la resposta a l'estrès i reduir nivells de corticosterona, una hormona equivalent al cortisol en molts models animals.
Per exemple, Yao i col·laboradors van publicar el 2021 un estudi en ratolins sotmesos a estrès crònic en què van investigar els efectes d'un polisacàrid-pèptid procedent de les espores del reishi. Van observar canvis en marcadors relacionats amb l'estrès i amb processos neurobiològics associats a l'estat d'ànim.
Aquests resultats aporten una línia de recerca, però cal posar-los en context: un resultat observat en animals no demostra que el mateix efecte es produeixi en persones. Tampoc no sabem si el que descric com a «distància emocional» es deu específicament a una regulació de l'eix HPA, ni si el reishi evita que una situació es percebi com a urgent.
La distància emocional és, de moment, una manera de descriure una experiència. No és una variable clínica demostrada en estudis sobre reishi.
Tot i així, em sembla una observació interessant: no es tractaria de deixar de sentir, sinó que allò que sentim no ens arrossegui de la mateixa manera.
Dormir no és el mateix que descansar
Una altra de les raons per les quals faig servir el reishi és la seva possible relació amb el son.
No l'entenc com un somnífer. La idea no és que una persona s'adormi perquè queda adormida, sinó explorar si pot afavorir condicions relacionades amb un descans millor.
La recerca sobre Ganoderma lucidum ha estudiat mecanismes vinculats al son, entre ells la serotonina i la interacció entre la microbiota intestinal i el sistema nerviós.
En un estudi publicat a Scientific Reports el 2021, Yao i col·laboradors van observar efectes favorables sobre el son en ratolins i van explorar la possible participació de la serotonina i de la microbiota intestinal.
També s'han comunicat resultats preliminars d'un assaig clínic en persones amb insomni crònic presentat en un congrés del son el 2026. Segons el resum difós, es va comparar un extracte de reishi amb melatonina durant vuit setmanes i es va observar una millora en la gravetat de l'insomni. Tanmateix, un resum de congrés no equival a una publicació completa revisada per parells, i una escala de símptomes no demostra per si sola canvis objectius en les fases del son.
Per això, avui dia, convé distingir entre tres idees:
- Hi ha recerca preclínica que apunta a una possible relació del reishi amb el son.
- Hi ha resultats humans preliminars que mereixen ser examinats amb més detall.
- No està demostrat de manera sòlida que el reishi augmenti el son profund o que faci que el son sigui objectivament més reparador.
Una experiència que em va fer parar més atenció
A la meva pràctica clínica he acompanyat una persona que feia molts anys que tenia dificultats importants per descansar.
Havia passat per diferents estudis del son i, segons els registres que em compartia, no aconseguia assolir de manera apreciable la fase de son profund. Dormia unes cinc o sis hores, però es llevava amb una sensació de cansament que semblava no desaparèixer mai.
Vam començar un treball que combinava shiatsu i reishi.
A les tres setmanes, segons els registres de la seva monitorització del son, van començar a aparèixer els primers minuts de son profund que fins aleshores no havia aconseguit registrar. Amb el temps, aquests períodes van anar augmentant, fins a acostar-se, segons l'última informació que vaig rebre, a una hora diària.
Per a mi va ser un avenç molt significatiu.
I, alhora, és important explicar-ne els límits: es tracta d'una observació individual, i com que vaig combinar shiatsu i reishi no puc atribuir el resultat exclusivament al fong. Tampoc no ho puc extrapolar a altres persones. El tipus de dispositiu o estudi utilitzat per registrar el son també importa a l'hora d'interpretar aquestes dades.
No ho presento com una demostració científica. Ho comparteixo com una experiència de consulta que m'invita a continuar observant i a parar atenció a la relació entre descans, estrès i acompanyament terapèutic.
Perquè dormir unes hores no sempre significa sentir que hem descansat.
El sistema immunitari: més enllà de «pujar les defenses»
Quan parlem de reishi, és habitual sentir que enforteix el sistema immunitari. A mi em sembla que aquesta explicació es queda curta.
El sistema immunitari no funciona simplement com un interruptor que posem en posició d'encesa o apagada. És un sistema complex, amb diferents cèl·lules i senyals, que necessita coordinar respostes segons el context.
Per això, un dels conceptes que s'estudia en relació amb Ganoderma lucidum és la immunomodulació.
Alguns dels seus components —entre ells certs polisacàrids i triterpens— s'han investigat per la seva capacitat d'influir en l'activitat de cèl·lules immunitàries i en la producció de citocines, molècules que participen en la comunicació del sistema immunitari.
Un estudi publicat a BMC Immunology el 2011 va examinar un polisacàrid derivat del reishi en cèl·lules dendrítiques de nens amb asma al·lèrgica. Els investigadors van observar canvis en la resposta immunitària en condicions de laboratori.
Aquest tipus de resultats és interessant perquè ajuda a estudiar com determinats compostos podrien modular una resposta immunitària. Però no demostra que prendre reishi tracti l'asma, controli una al·lèrgia o funcioni com un antihistamínic.
Quan dic que podria aportar una espècie d'«intel·ligència» al sistema immunitari, ho faig servir com una metàfora per explicar la idea de regulació. No és una funció demostrada en totes les persones, ni una afirmació d'eficàcia clínica.
En resum: hi ha mecanismes prometedors en recerca, però encara falten assajos clínics sòlids que permetin establir per a quines situacions, quins preparats i quines persones podrien beneficiar-se'n.
Colesterol, cor i fetge: una evidència encara desigual
Durant molt de temps s'han atribuït al reishi propietats cardioprotectores i hepatoprotectores. En estudis experimentals s'han observat resultats que apunten en aquesta direcció, i alguns assajos clínics amb preparats concrets han comunicat efectes favorables.
Tanmateix, quan analitzem el conjunt de la recerca en éssers humans, la situació és bastant menys clara.
Una revisió sistemàtica i metaanàlisi publicada el 2025 va reunir 17 assajos clínics amb 971 participants. En conjunt, no va trobar efectes significatius clars sobre el perfil lipídic, la pressió arterial ni els enzims hepàtics. La certesa de l'evidència es va considerar limitada.
Això no vol dir que sigui impossible que determinats extractes produeixin algun efecte. Vol dir que, de moment, no tenim evidència prou consistent per afirmar de manera general que el reishi redueixi el colesterol, protegeixi el cor o millori la funció hepàtica.
També és important recordar que «reishi» no descriu un únic producte uniforme. Els estudis poden utilitzar pols del fong, extractes del cos fructífer, miceli, espores o oli d'espores, amb composicions i concentracions diferents. Els resultats d'un preparat no es poden traslladar automàticament a un altre.
Crec que reconèixer aquesta incertesa no resta valor a l'article. Al contrari: ens permet parlar-ne amb honestedat.
El que veig a la consulta
A la consulta tinc cinc persones que fa gairebé un any que prenen reishi cada dia. Tres d'elles tenien el colesterol entre 230 i 240 i, sense canviar res de l'alimentació ni dels hàbits (ni exercici, ni tabac, ni res), han acabat amb valors al voltant de 120.
Ho explico com el que és: una observació de consulta, amb cinc persones, sense grup de comparació i sense analítiques controlades per mi. No demostra res. Però és una cosa que he vist prou vegades com per continuar mirant-la amb atenció, i per això la comparteixo.
Per què segueixo fent servir reishi?
Perquè, en la meva experiència, pot ser una eina interessant per a algunes persones dins d'un acompanyament més ampli, especialment quan l'estrès, la dificultat per desconnectar i els problemes de descans hi són molt presents.
No el considero una solució universal. Tampoc no l'entenc com un substitut d'un tractament mèdic quan aquest és necessari.
El que m'interessa del reishi és la possibilitat que alguns dels seus components intervinguin en processos relacionats amb la resposta a l'estrès, el descans i la regulació immunitària. La recerca està explorant aquests mecanismes, tot i que encara no pot explicar del tot allò que observo a la pràctica.
I és precisament aquí on crec que ens hem de situar: entre l'experiència, l'observació i l'evidència científica.
Sense donar per demostrat el que encara no ho està, però sense deixar d'investigar allò que pot resultar interessant.
Acompanyar una persona també vol dir mantenir la curiositat, observar amb atenció i estar disposat a revisar el que creiem saber.
Precaucions
El reishi és un complement alimentari, no un substitut de l'atenció mèdica ni d'un tractament prescrit. La seva seguretat depèn, entre altres factors, del preparat, la dosi, la durada de l'ús i la situació de cada persona.
Convindria consultar un professional sanitari abans de fer-lo servir, especialment si es prenen anticoagulants o antiagregants, si se segueix un tractament immunosupressor, si hi ha una malaltia hepàtica, durant l'embaràs o la lactància, o abans d'una intervenció quirúrgica. S'han descrit possibles interaccions i casos poc freqüents de lesió hepàtica associats a productes de reishi.
El reishi té un efecte inhibitori de l'agregació plaquetària. S'ha documentat en un estudi clínic dels anys noranta: en persones que van prendre 1 g tres vegades al dia durant dues setmanes, l'agregació plaquetària va baixar entre un 17 i un 31 %. Això vol dir que, si prens Adiro, Sintrom, heparina o qualsevol altre antiagregant o anticoagulant, els efectes es poden sumar. No és una raó per no fer-lo servir, però sí per dir-ho al metge i per revisar la dosi al cap del temps.
La qualitat i la composició dels complements també poden variar. És important no assumir que tots els productes són equivalents.
Referències científiques i lectures
- Yao et al. (2021). Ganoderma lucidum promotes sleep through a gut microbiota-dependent and serotonin-involved pathway in mice. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-021-92913-6. Recerca preclínica sobre el son en ratolins.
- Jan et al. (2011). Immuno-modulatory activity of Ganoderma lucidum-derived polysaccharide on human monocytoid dendritic cells pulsed with Der p 1 allergen. BMC Immunology, 12:31. DOI: 10.1186/1471-2172-12-31. Estudi de laboratori sobre cèl·lules immunitàries i un al·lergen.
- Yao et al. (2021). Estudi sobre l'efecte tipus antidepressiu d'un polisacàrid-pèptid d'espores de Ganoderma lucidum en un model animal d'estrès. Consultar a PubMed. Evidència preclínica; no demostra un efecte equivalent en éssers humans.
- Revisió sistemàtica i metaanàlisi d'assajos clínics sobre Ganoderma lucidum (2025). Food Science & Nutrition. DOI: 10.1002/fsn3.70423. Resultats sobre paràmetres metabòlics, cardiovasculars i hepàtics; cal interpretar-los tenint en compte les limitacions dels assajos inclosos.
- Assaig sobre reishi i insomni presentat a SLEEP 2026. Resultat preliminar de congrés, pendent de publicació completa i revisió detallada. Abans de citar xifres o conclusions específiques en una versió definitiva, cal comprovar el resum original i les seves dades.
- Wachtel-Galor S, Yuen J, Buswell JA, Benzie IFF. Ganoderma lucidum (Lingzhi or Reishi): a medicinal mushroom. In: Herbal Medicine: Biomolecular and Clinical Aspects. 2nd ed. CRC Press; 2011. NCBI Bookshelf
- Lin Z. Ganoderma (Lingzhi) in traditional Chinese medicine and Chinese culture. Adv Exp Med Biol. 2019;1181:1-13. DOI
- Tao J, Feng KY. Experimental and clinical studies on inhibitory effect of Ganoderma lucidum on platelet aggregation. J Tongji Med Univ. 1990;10(4):240-243. PMID 2098581
- Argento A, Tiraferri E, Marzaloni M. [Oral anticoagulants and medicinal plants. An emerging interaction]. Ann Ital Med Int. 2000;15(2):139-143. PMID 10920504
Aquest article és divulgatiu i reflecteix tant la recerca disponible com observacions personals de la pràctica. No constitueix una recomanació mèdica individual ni una afirmació d'eficàcia terapèutica.